PROJECTES
Projectes a Filipines
Avui dia, Filipines és un país democràtic però encara hi ha molts problemes a solucionar com els escàndols entre la gent de poder, el deute creixent tant local com internacional, l’atur, la gana, l’analfabetisme o els abusos físics i sexuals a menors.
La pobresa de la població es veu reflectida en la salut general de la gent. El 1999 el país tenia un metge per cada 10.308 persones.
La desnutrició és un dels majors problemes.
La renda a les àrees urbanes és generalment molt més alta que a les zones rurals, fet que produeix una constant migració del camp a les ciutats. La majoria han de viure en barris massificats, en cases que no tenen aigua corrent, clavegueram ni electricitat.
Pook Masagana és un barri de Quezon City, format per unes 500 cases. En moltes d’aquestes cases hi viuen de 2 a 4 famílies, per tant poden arribar a viure una vintena de persones en una mateixa llar. La superfície d’una casa a Pook Masagana és de només 14 metres quadrats. En aquestes condicions és relativament freqüent que els menors pateixin abusos sexuals, en la majoria de casos, pels propis familiars.
Suport centre educatiu de la barriada de Masagana i de Pangarap
Millorar condicions de les escoles Reforç escolar Millorar la desnutrició
Projectes a El Salvador
El Salvador és el país més petit de l'Amèrica Central i l’únic que no té costes sobre el Mar del Carib.
El terreny és accidentat i poc apte pel cultiu.
Les terres planeres són propietat de l’oligarquia.
Està molt densament poblat i té una alta taxa de natalitat.
El 70% de la població viu en la pobresa i és majoritàriament analfabeta.
La majoria dels serveis es troben a la capital i es pot veure una gran diferència entre aquesta i les zones rurals (gran part del territori) pel que fa a les infraestructures bàsiques: educació, sanitat...
Menjadors comunals Forn de pa
Entrega de medicaments Farmacioles
Projectes a Moçambic
Segons el rànquing a la escala de desenvolupament humà del 2005 segons el PNUD, Moçambic ocupa el lloc nº 168 de 177 països
69% població viu per sotal de la línia nacional de pobresa (pobresa extrema ).
La majoria del 18 milions d’habitants es troben en area rural. 29% area urbana
En els últims anys la pluja insuficient, sobretot al sud, ha produït una reducció de la producció agrícola. La supervivència ha empitjorat en aquestes províncies.
Es calcula que sobre unes 800,000 persones precisaven ajuda per alimentació al març del 2006
La malnutrició és un problema molt extens. El 41% del nens menors de 5 anys la pateixen.
Es calcula que només un 67% aproximadament de la població no te accés a l’aigua.
És un dels països del món amb mes mines antipersones. Les dades de les persones mutilades per les mines són difícils de precisar ja que la majoria no reben assistència mèdica. Les mines han inutilitzat les vies de comunicació i els terrenys per conrear. Actualment sestant duent a terme grans programes per desactivar-les.
És un país vulnerable als desastres climatològics :inundacions,sequera i ciclons. Al 2000 i 2001 les grans inundacions produïren el desplaçament de varis centenars de milers de persones. Aquesta vulnerabilitat es veu agreujada per l’impacta de la SIDA
HIV/SIDA és una epidèmia en expansió. La majoria de les noves infeccions són en joves
L’esperança de vida al 2003 era de 45 anys. Es preveu que al 2010 es reduirà a 38.
La Malària es la primera causa de mortalitat infantil. Entre el 15-30% dels morts son menors de 5 anys.
Dades de juny de 2003 indiquen que el 56% de la població es troba almenys a una hora de camí del centre de salut més proper. En les zones rurals aquesta dada augmenta a un 72%. Hi ha una gran variació de la cobertura sanitària entre les diferents regions inclús dins la mateixa província ( pe. Província Inhambane entre el districte de Homoine i el de Panda)
Creació de farmacioles Formació sanitària / SIDA
Suport a les viudes abandonades Creació granges
Projectes a Equador
Govern corrupte i crisis econòmica.
Predominen famílies desestructurades, la majoria son mares solteres o dones abandonades.
Molts nens son abandonats o criats per altres famílies que no son les seves.
El sistema educatiu és el pitjor d’Amèrica Llatina després del d’Haití.
El sistema educatiu que promou el govern no és suficient i els pares han de pagar matricules i eines per anar a l’escola, la majoria no s’ho poden permetre i per tant els fills deixen d’anar a escola i comencen a treballar, sent l’explotació infantil una pràctica habitual.
El sistema sanitari és molt precari. Quan una família emmalalteix han de vendre el poc capital que tenen (animals, terrenys...) per poder comprar els medicaments. A Equador es paga fins hi tot el fil de les operacions i l’anestesia.
Molts nens abandonats, víctimes d’abusos sexuals, discapacitats o explotats laboralment son acollits a la casa d’acolllida.
Totes aquestes característiques provoquen una gran desprotecció infantil que s’intenta eradicar amb l’educació.
Un altre gran problema és la dificultat a l’accés d’aigua potables, això comporta molts de problemes sanitaris.
Portar aigua potable a la zona Millora infraestructures de les escoles
Entrega ordinadors i formació professors Creació escola per mantenir la cultura kichwa
